|
"TUATZ-LOS TOTES, DIEU RECONNEISSARA LOS SIUS !"
Aprèp lo periòde de la Renaissença Carolingiana, quand los mèstres novèls del país prenon
per lor compte l'eiretatge roman, l'Empèri esclata, çò que dona naissença a l'epòca feudala. Es amb la dinastia dels Trencavèls
(de 1082 a 1209) que la vila s'afirma coma centre politic e cultural excepcional. Aquel periòde ric vei lo desvolopament del
catarisme. Los vescomtes toleran, emai protegisson l'eretgia sus lors tèrras. Aquesta actitud de tolerància aurà per consequéncia
la fin de la dinastia e la pèrda de l'independéncia occitana.
La Crosada contra los Catars lançada pel Papa vira lèu-lèu
a una guèrra de conquista, e en agost de 1209, aprèp un sètge de 15 jorns, lo jove vescomte de Carcassona es pres pels Franceses.
Tot es acabat, las tèrras dels Trencavèls son atribuidas a Simon de Montfort, puèi passan al rei de França en 1226.
Amb son anexion al reialme de França, lo destin de Carcassona
va prene una autra direccion.
Jols règnes successius de Loís IX, Felip III e Felip IV
lo Bèl, la vila pren sa fisionomia actuala. Aprèp la temptativa de reconquista dels Occitans que fa mèuca en 1240 , los barris
de Ciutat son derroits. Un borg novèl nais en 1262 sus la riba esquèrra d'Aude : la Bastida Sant Loís. Es encendiada en 1355
pel Prince Negre, e reconstruida sul còp, amb de fortificacions mai solidas.
|
